gen. 12 2010

Somriure permanent…

Published by at 16:58 under General

“Voldria que el perfum de blanca rosa
ofegués la luxúria dáquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l’amor no cregués que és massa tard.
Vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara, i láquietament de tot anhel.”
(Rosa Leveroni)

MESTRE D’AMOR

“Si en saps de pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis on l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creïent,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

Que hauries fet si mories abans
sense altre fruït que l’oreig en ta galta?
Deixa´t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada, la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
Besa en el cor la més bella contrada.
Deixa’t besar, i si et quedava enyor,
besa de nou que la vida és contada.”

(J. Salvat-Papasseit)

Perquè tots tenim dret a ser sentimentals; perquè ara ja no ens avergonyim al assumir aquesta realitat; per aquells qui, com jo, tancaran suaument els ulls i pensaran en aquesta persona tan especial al llegir aquests versos.
Perquè deixem, conscientment, que el nostre cos reaccione lliurement front d’aquests estimuls, per ser còmplices de les nostres emocions. Per tots nosaltres. I especialment, per tu; perqué em produeixes aquest “somriure permanent”.

No responses yet




Comments RSS

Deixa un comentari

You must be logged in to post a comment.